| Tornar a pàgina d'informació del túnel |
| MÉS RAONS PER DIR NO AL TÚNEL D'HORTA |
A finals de 1999 el fantasma del Pla General Metropolità, aprovat el 1976, torna a amenaçar el futur de la qualitat de vida i el medi ambient de l'àrea de Barcelona. És des de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que es mostra la intenció, sembla que aquesta vegada ferma, de foradar de nou la serralada de Collserola amb la construcció d'un segon túnel destinat a la circulació d'automòbils (el PGM, encara vigent, en contempla tres). |
| Tot seguit, es produeixen des dels municipis implicats i des de les diferents formacions polítiques, una sèrie de declaracions posicionant-se davant el ressorgit projecte. Els ajuntaments implicats sembla que no hi estan en contra; la seva principal preocupació és aconseguir que no sigui de peatge. També volen que, almenys en part, es destini al transport públic. Tot i així, sembla que els del Vallès volen allunyar-lo tant com sigui possible dels respectius nuclis urbans; en aquesta línia es manifesta el consistori de Cerdanyola en un comunicat (emès a mitjans de desembre) on expressa la seva voluntat que el túnel vagi a sortir en el límit amb el municipi de Sant Cugat, traçat que compta amb la negativa de l'ajuntament d'aquesta altra localitat. Des de l'ajuntament de Barcelona les posicions han estat més ambigües. Tot i així, a l'administració també hi ha qui considera que "no és una obra prioritària" i que el que cal és millorar les infrastructures existents; així s'ha definit el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental i alcalde de Ripollet, Carles Ferré (PSC), o, fins i tot, hi ha qui diu que Barcelona no hauria d'acceptar cap ampliació dels seus accessos, amb l'excepció dels del Port, i que qualsevol increment de la capacitat de transport ha de fer-se amb tren, metro o bus, "mantenint a ratlla el transport privat". Aquestes són paraules d'en Pere Navarro, director de Circulació i nou comissionat de l'alcalde per al Pacte per la Mobilitat. Pel que fa als partits polítics, les úniques postures totalment contràries han estat les d'IC-V i d'Esquerra Republicana de Catalunya, que s'han fet paleses en la presentació de mocions en els plens de Barcelona i Cerdanyola o en preguntes al Govern en el Parlament de Catalunya. Davant d'aquest panorama, el conseller Pere Macias, declara (febrer del 2000) que l'obra no es farà si no s'arriba a un consens amb els ajuntaments afectats (sobretot Barcelona i Cerdanyola), tot i que està convençut que arribar a un acord no serà gaire difícil. Una de les primeres veus frontalment dissidents prové de l'ADENC, entitat ecologista del Vallès, que el 15 de desembre redacta un comunicat on considera absurda la construcció del túnel i reclama la necessitat de debatre i consensuar un Pla Territorial Metropolità de la Regió de Barcelona que actualitzi l'antic PGM i planifiqui les infrastructures de transport sota els principis de la sostenibilitat. Com a primera mesura proposa la supressió dels peatges de les autopistes A-17 (Mollet) i E-9 (Terrassa-Rubí). Aquesta iniciativa tenia un precedent pròxim: el Manifest per una Llei de Protecció dels Espais Naturals de Collserola, que, amb data març de 1999 i recolzat per nombroses entitats, demanava, entre altres coses, "la modificació de la xarxa viària prevista pel PGM", sol·licitant "la supressió del PGM del Túnel d'Horta, el Túnel Central i la Via de Cornisa". La següent iniciativa ciutadana, nascuda en un dels barris de Barcelona que patirà més directament l'impacte del túnel, és la formació de la "Plataforma Ciutadana contra el Túnel d'Horta", impulsada per l'Associació de Veïns del barri d'Horta i a la qual s'afegeixen nombroses entitats veïnals, ecologistes i d'altre tipus. Es constitueix el 22 de febrer. Actualment, un cop aprovat el manifest, els treballs d'aquesta plataforma se centren en aprofundir en l'estudi dels diferents impactes que causaria la construcció del túnel i les alternatives que poden solucionar, d'una manera sostenible, l'actual problemàtica de la mobilitat entre el Vallès i Barcelona; informar i sensibilitzar per aconseguir un recolzament important de la ciutadania; consolidar els contactes amb les entitats vallesanes per treballar conjuntament; i perfilar un calendari d'actuació (presentació pública de la Plataforma, actes informatius, accions...). Cal destacar la important assistència de forces polítiques a la reunió constituent: hi eren presents membres de CiU, IC-V, PP, ERC i Els Verds-CEC. La reunió amb el Conseller, demanada per l'AVV d'Horta, no va ser possible ja que aquest va delegar (sic) en el conseller de Tabasa (empresa que gestiona els túnels de Vallvidriera!!!), Joan Ignasi Puigdollers. Tot i que des de la Plataforma es va valorar que amb qui s'ha de parlar és amb els responsables polítics, es va assistir a aquesta trobada amb la finalitat de conèixer el projecte. La posició que el senyor Puigdollers va manifestar és la mateixa que la de la Conselleria: el túnel ha de ser de peatge, tant per cobrir despeses com per evitar-hi el col·lapse, i que per fer-lo cal el vist-i-plau dels ajuntaments de Barcelona i Cerdanyola. Quant a les característiques tècniques, seria doble (un túnel per a cada sentit de circulació) i de dos carrils per sentit, amb una amplada de 12 m cada túnel; el flux de trànsit seria d'uns 20.000 vehicles diaris. Tot i això, reconeix que per si mateix no soluciona res i que ha d'anar acompanyat d'altres actuacions, tant en la resta de la xarxa viària com en el transport públic. La Plataforma resta a l'espera que se li facilitin els plànols de l'obra i la corresponent memòria, així com els estudis de mobilitat i d'impacte. Finalment, cal recordar la reunió del Pacte de Mobilitat (16 de març) on les entitats ciutadanes van lamentar la creixent conflictivitat del trànsit a la ciutat de Barcelona i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) va amenaçar de trencar el consens si l'Ajuntament no es posiciona clarament contra el túnel d'Horta (i si s'acaba soterrant el tramvia de la Diagonal en el seu trajecte per l'Eixample).
|