P H N            Tornar a pàgina principal
ELS IMPACTES
Ecologistes en Acció de Catalunya denuncia els greus impactes que pel Delta de l'Ebre suposarien el transvasament de 1.000 Hm3 anuals i la construcció dels corresponents pantans de regulació al llarg de tota la conca:

1. L'ampliació de la falca salina , que ja arriba fins a l'illa de Gràcia divuit quilòmetres endins de la desembocadura . Aquesta falca provoca una greu eutrofització i manca d'oxigen (anoxia) al tram final del riu que afecta les cadenes tròfiques que en depenen.

Segons el propi PHN l'afectació conjunta de les obres dels 13 pantans de regulació previstos al Pla de Conca, i dels transvasaments cap el Nord i el Sud, faria augmentar la presència de la falca salina dels sis mesos i mig actuals fins a una mitjana de gairebé deu mesos a l'any.

Aquesta estimació de l'impacte es basa en uns cabals mitjans superiors als experimentats els darrers anys, i suposa que en tot moment es respectaria un cabal mínim de 100 m3/segon.

L'experiència del transvasament Tajo-Segura, on el cabal mínim a Aranjuez es va reduir oficialment de 6 a 3 m3/segon quan va arribar la primera sequera, demostra que aquestes promeses no tenen cap credibilitat. Un cop feta l'obra, i creades unes expectatives, els interessos de les zones receptores s'imposen als dels territoris cedents i l'estat ecològic del riu.

2. Tampoc es té en compte el efectes del canvi climàtic , malgrat que aquests ja seran ben patents quan acabi el termini d'amortització de les obres l'any 2040, i encara més al llarg d'una vida útil estimada en 100 anys.

3. La reducció en l'aportació de sediments , que ja afecta greument la sostenibilitat del delta de l'Ebre perquè els pocs que arriben no compensen la subsidència marina. El PHN agreuja el problema sense aportar cap solució.

4. L'augment de la contaminació difusa que ja pateix tota la conca i el delta, que provenen dels fertilitzants i productes fitosanitaris, i l'empitjorament de l'estat ecològic del rius tan a la conca de l'Ebre com a les conques receptores.

Els nivells actuals de contaminació es veuran agreujats per l'afegitó de noves zones regades, la disminució de cabals, i l'increment de la regulació.

Tal com ha passat a Catalunya amb el Pla de Sanejament, malgrat la realització d'un gran esforç inversor en depuradores l'estat ecològic dels rius no millorarà sensiblement degut a la presència de nitrit, amoni i sals diverses provenint de la contaminació difusa d'origen agrari.

5. Les interconnexions entre conques amenaça la diversitat biològica perquè incrementa el perill de bioinvasions d'espècies al·lòctones, tal com ja ha posat de manifest el transvasament Tajo-Segura. Les bioinvasions ja són un fet real pel canvi que la regulació provoca en la fluctuació natural dels cabals. El efectes del canvi climàtic n'incrementaran el risc. Tot això pot deixar en paper mullat la interessant proposta de crear "reserves ecològiques hidràuliques" continguda a l'article 25 del PHN, i que pressuposa la preservació de trams prou importants dels rius en estat natural per poder mantenir hàbitats i poblacions viables de les espècies autòctones.

Ecologistes en Acció de Catalunya també vol fer patent que les conques internes catalanes no necessiten cap transvasament, ni de l'Ebre ni del Roine, si en lloc de fomentar-ne un ús cada cop més insostenible l'Agència Catalana de l'Aigua posa en marxa un veritable pla de gestió eficient de la demanda.

L'ALTERNATIVA

Entre les alternatives per una nova cultura de l'aigua Ecologistes en Acció proposa una regulació conjunta dels preus de l'aigua amb uns cànons progressius que incentivin l'ús eficient i la reutilització en tots el sectors, garantint mitjançant tarifes progressives uns preus assequibles pels usos bàsics i pels sectors econòmics més vulnerables. També proposen una política de reducció de les pèrdues a les xarxes de distribució, tan les urbanes com especialment les agrícoles. La modernització del rec, fomentant sistemes més eficients, reduint les dotacions a les realment necessàries per a cada cultiu, aturant la proliferació de regadius il·legals, i reutilitzant les aigües depurades. Totes aquestes mesures podrien estalviar conjuntament un volum superior als 1.000 Hm3 que es vol treure de l'Ebre, amb un cost econòmic, ecològic i social molt menor.