A la resta de Conques és possible amb modernes tècniques de regadiu aconseguir una major eficiència i alliberar els recursos necessaris per mantenir els regadius existents, però a la Conca del Segura és tal la sobreexplotació que la modernització de regadius, especialment els tradicionals només aconseguiria un 10% d'eficiència i seria ambientalment negatiu pel seu alt valor ecològic, social i cultural com a últims espais i àrees humides que subsisteixen.

Les pèrdues en xarxa estan quantificades en un 20-30 % segons les fonts. Aquesta recuperació de recursos no s'hauria de destinar al dèficit hídric en regadius sinó per a fins ambientals, la gran majoria de rius de la Conca no respecta cap cabal ecològic.

Inicialment és imprescindible realitzar una rigorosa auditoria jurídica, ambiental, social i econòmica del regadiu a la Conca del Segura. El seu objectiu seria determinar quins són els perímetres de rec existent realment, on s'ubiquen, a qui pertanyen, quin és el seu "status" jurídic i quins són les seves despeses i beneficis socioeconòmics i ambientals.

Segons aquesta auditoria s'hauria de reordenar el regadiu i la demanda agrària, en funció de la situació jurídica de tots els perímetres de rec existent. Aquesta reordenació suposaria: Fer complir la normativa existent en matèria d'aigües i medi ambient, per tant s'haurien d'eliminar de forma definitiva tots els regadius il·legals, al·legals o amb autorització a precari. És molt difícil donar xifres, però amb tota probabilitat parlem d'eliminar varies desenes de mils d'hectàrees de regadiu, fins aconseguir l'equilibri hídric a la Conca entre els recursos renovables i els aportats per l'aqüeducte Tajo-Segura i les demandes de la Conca, amb la garantia dels cabals ambientals mínims dels rius.