| La
documentació tècnica del PHN literalment diu, 'el
diagnostico de la situación actual se resume en la ausencia
de fallos de garantía', per tant el mateix PHN reconeix
que el transvasament no seria necessari per a les conques internes
de Catalunya, tot i preveure el creixement de la demanda de proveïment
a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El dèficit esmentat
no correspon amb la realitat, el fet d'estimar-se un creixement d'un
23 %, les premisses utilitzades quant a creixement de la població
i increment de la despesa per habitant són errònies.
Tot
i així hi ha una sèrie d'actuacions que incrementarien
els recursos hídrics disponibles, permetrien la sobreexplotació
d'aqüífers, garantirien el proveïment i assegurarien
els cabals mínims ambientals per als rius catalans. No podem
oblidar que en aquesta zona la major part del consum va dirigit
al proveïment urbà i industrial, que produeix un retorn
del 80%.
La
re assignació de recursos, re utilització d'aigües
residuals pel rec de parcs, jardins i carrers, les actuacions previstes
a l'avantprojecte de l'Agenda 21 Local de Barcelona i la resta de
municipis de Catalunya, l'aprofitament de l'afluent del projecte
de construcció de la depuradora del Prat del Llobregat i
d'altres depuradores de la resta de Catalunya, l'estalvi a la indústria
i als habitatges, el foment de la recollida d'aigües pluvials
en cisternes sobretot a les zones inundables i a les noves construccions,
en aquestes també l'establiment de doble xarxa pel rec de
jardins privats i altres usos amb aigües reciclades depurades
suposaria un estalvi de més de 400 Hm3, més del doble
del dèficit quantificat en 200 Hm3.
Altres
actuacions molt importants serien, el disseny d'una campanya de
sensibilització d'estalvi domèstic, a càrrec
de l'ACA, pel fet de ser una empresa pública no privada com
Aigües de Barcelona i el manteniment dels cabals ambientals
al llarg de tot el curs dels rius, per exemple al Ter.
|